Artés homenatja sis veïns deportats als camps de concentració nazis amb la col·locació de les llambordes Stolpersteine

Artés va celebrar dissabte 25 d’abril l’acte d’homenatge i col·locació de les llambordes Stolpersteine, una iniciativa de memòria democràtica que va reunir desenes de persones de totes les edats. Abans de l’inici de l’acte, els familiars de les víctimes es van reunir a la sala de plens de l’Ajuntament, on se’ls van lliurar les Stolpersteine que posteriorment es col·locarien davant dels darrers domicilis on les persones homenatjades van viure en llibertat.

L’acte es va iniciar a la plaça Francesc Blancher amb la presentació del projecte Stolpersteine a Artés, en què es va exposar el funcionament de l’acte i el treball desenvolupat engegat l’any 2020 i que ha comptat amb la implicació dels familiars i del grup de recerca que n’ha fet possible la materialització.

El moment central de l’acte va ser el recorregut pels cinc domicilis vinculats a les víctimes, on es van instal·lar cinc Stolpersteine i una placa commemorativa, aquesta última en coordinació amb el municipi de Vacarisses. En cada punt, els familiars van compartir les seves biografies i alguns alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Miquel Bosch i Jover van recitar diferents textos. Cada homenatge es va completar amb una ofrena de sis roses ­­­—una per cada homenatjat— com a símbol compartit de record i respecte, acompanyada d’interpretacions musicals.

Quatre de les víctimes tenien vinculació amb el carrer Raval. És el cas de Secundí Pintó Cortina (1901–1982), l’únic que va sobreviure a la deportació. Pintó va ser una figura destacada en els àmbits sindical, cultural i polític del poble, regidor i alcalde segon d’Artés l’any 1938. Es va exiliar a França el 1939 i el 1942 va ser traslladat al camp de Dachau, d’on va ser alliberat per les tropes nord-americanes el 1945. Va morir a Artés el 1982. La seva Stolpersteine es va col·locar al número 82 del carrer Raval.

També al carrer Raval, al número 65, es van instal·lar les Stolpersteine dels germans Joan Castells Aguilar (1901–1942) i Josep Castells Aguilar (1908–1941). En Joan havia estat empresonat arran dels Fets d’Octubre. Tots dos germans es van exiliar a França el 1939 i van ser deportats a Mauthausen el gener de 1941, on van acabar perdent la vida.

Una altra de les víctimes vinculades a aquest carrer és Isidre Creus Plans (1896–1941), que va ser regidor de la CNT a l’Ajuntament de Vacarisses. Després de l’exili a França el 1939, va ser deportat a Mauthausen el 1941. En el seu cas, durant l’homenatge es va instal·lar una placa commemorativa a la façana del número 66 del carrer Raval, atès que la seva Stolpersteine es col·locarà a Vacarisses.

El recorregut també va incloure el carrer del Mig, on es va col·locar la Stolpersteine de Joan Estefanell Ramon (1900–1941), al número 20. Fuster de professió, havia estat president del sindicat de la UGT al Graner del Bages (Santpedor) l’any 1937. Després de l’exili, va ser deportat a Mauthausen el 1941.

Finalment, es va recordar Antoni Corominas Berenguer (1904–1941), nascut al carrer Sant Pere número 25 i molt actiu en l’àmbit polític i sindical local. Empresonat arran dels Fets d’Octubre, es va exiliar a França el 1939 i va ser deportat a Mauthausen, on va morir l’any 1941. La seva Stolpersteine es va situar al voltant de la plaça dels Escacs.

L’acte va finalitzar en aquest mateix espai amb els parlaments institucionals, en què van intervenir l’alcalde d’Artés, Enric Forcada; el regidor de Memòria i Història de l’Ajuntament, Dani Bañeza; el cofundador de l’Associació Memòria i Història de Manresa, Joaquim Aloy; el president de l’Amical de Mauthausen, Joan Clavo; i el cap de continguts del Memorial Democràtic, Josep Calvet. La cloenda també va comptar amb acompanyament musical.

La jornada va posar de manifest el compromís del municipi amb la recuperació de la memòria històrica, la defensa dels valors democràtics i la reivindicació dels drets humans. El record d’aquestes persones queda integrat als carrers d’Artés amb la col·locació de les Stolpersteine, convertint-se en un element permanent de memòria i reflexió col·lectiva present als espais quotidians del poble.