Segles I-X

Les primeres etapes de la prehistòria pràcticament no han deixat empremta en el terme d'Artés, més aviat per manca d'una recerca profunda que no pas per absència d'hàbitat prehistòric. Gràcies a un document de l'any 938 sabem que hi havia hagut tres dòlmens i també podem afirmar que a la vall de Salabernada s'han trobat abundants mostres de ceràmica ibèrica.

Les restes de l'època clàssica són nombroses i permeten confirmar l'existència d'un poblament continuat durant set segles. Cal destacar el jaciment de Matacans, on se suposa l'existència d'una vila romana, i la plaça Vella on es van trobar tres inscripcions romanes dels segles II i III, una necròpoli i una antiga església paleocristiana que podem datar entre els segles VI i VII. Per tant, des del segle I fins al VII no hi ha cap segle que no hagi deixat alguna resta material en el terme, a la vila de Matacans, al poble vell o a la vall de Salabernada.

Artés és una de les primeres poblacions del Bages el nom de la qual apareix en document escrit. Una donació reial, datada el 24 de juny del 889, descriu el terme i permet poder-lo reconstruir:

Et vallem que dicitur Artesse, cum acclesiis, villis et villaribus, cum finibus et adiacenciis illorum, hoc est, de ipso rivo de Olone, qui infunditur in Rivolato, deinde per ipsos montes super villa Torcona usque in Balzorubio, deinde ad Serramlongam discurrentem super villam Matacanis et pervenit ad fictorum qui discurrit in Lubricato, deinde a Rivolato usque in Lubricatum, et pervenit ad rivo de Olone.

Quan a finals del segle IX els repobladors vingueren a establir-se a Artés, es trobaren al bell mig d'una vall amb un puig on romania dempeus una fortalesa d'origen romano-visigòtic i una església paleocristiana del segle VI. En aquesta situació el nom que podia identificar el nou terme tant podia ser el de puig, com el de fortalesa, o millor ambdós conjuntament. Es dóna la particularitat que tots dos noms tenen la mateixa forma d'origen llatí: arx-arcis. Així el nom d'Artés aparagué al final del segle IX i al llarg del segle X amb diverses formes: Artesse (889), d'Artes (889), Artes (915), Artesse (963), Artes (970), Artesse (972), Artes (991). Durant el segle XI la forma Artes es va anar fent més present fins a substituir totalment la forma Artesse.