DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

El dia 8 de març se celebra el dia internacional de la dona treballadora. De per si ja és trist que en ple segle XXI s'hagi de celebrar encara un fet com aquest, però el cert és que, malgrat els anys que fa que la dona s'ha anat incorporant al món laboral i el que li costa pel sol fet de ser dona poder accedir a llocs de responsabilitat o càrrecs, (només un 6,6% dels càrrecs els ocupen dones) i a poder obtenir el mateix sou per la mateixa feina (la majoria de vegades el sou és inferior), les coses a casa semblen no haver canviat gaire.

Un monument s'hauria de fer a la majoria de les dones treballadores, que semblen pops, per la quantitat de braços que els calen per fer tantes coses a l'hora. Doncs sí, sembla ser que, malgrat que la dona ha aconseguit poder treballar vuit hores, a casa continua fent el 70% dels treballs domèstics. Aquest repartiment tant poc equitatiu és un dels principals culpables de la desigualtat d'oportunitats i possibilitat de promoció en el mercat laboral.

Els espanyols són els europeus que menys col·laboren en las tasques domèstiques, però assolir el fet que els homes integrin els treballs domèstics com un hàbit, és una meta que encara queda molt llunyana. Si no vegem els exemples: mentre que una dona dedica una mitja diària d'una hora i vint-i-cinc minuts a preparar els aliments, els homes en el millor dels casos n'hi dediquen vint (minuts, no hores); però el percentatge en funció de proporcionar aliments, és clarament superior en les dones, ja que elles hi dediquen un 86,6% del temps davant un 45,4% que hi dediquen els homes. Això si, el cap de setmana la col·laboració masculina augmenta fins al 47,1 % i la dona hi dedica només un 83,1%, en contra, però la dona augmenta el temps que ha de dedicar a netejar. Que aquesta n'és una altra. Cada dona dedica un mínim de 53 minuts a la neteja de l'interior de la llar davant d'uns escassos 9 minuts que hi dediquen els homes. Però té una explicació, els homes dediquen una mitja de 43 minuts a la neteja del seu automòbil. Deu ser per això que els cotxes de les dones sempre estan més bruts.

El treball domèstic significa un 42,5% del PIB (Producte Interior Brut), que dit així sembla poca cosa, però que ve a representar gaire be uns 350.000 d'euros.

I jo vull rendir el meu tribut personal a totes aquestes dones que treballen i alhora realitzen les tasques domèstiques amb més o menys acceptada resignació. I pensar que crèiem que això era la alliberació!!!!

Doncs això, que malgrat tot continuem essent iguals de dret, però desiguals de fet.