Èxit de participació de la primera Marxa de Torxes per la Independència que s'ha realitzat a Artés aquest passat dissabte. Els artesencs/ques han sortit al carrer per expressar el seu desig de llibertat nacional tot reclamant un pas ferm i valent cap a la consecució d'un estat propi. Durant l'acte es va llegir el Manifest d'Òmnium Cultural que deia el següent: MANIFEST TORNEM A CAMINAR! El poble català viu un moment de la seva història en què ha de decidir definitivament quin vol que sigui el seu futur nacional. Després de 300 anys de submissió a l'Espanya única, de repressió i “derecho de conquista”, es fa evident que ha arribat el temps de la llibertat a la qual tot poble té dret. La mentida d'una transició que ens esquarterà nacionalment en autonomies només fou la primera de les burles que una Espanya fatxenda practica amb constància: espoli fiscal, menyspreu institucional, incompliments sistemàtics i un llarg etcètera. Tot plegat no fa sinó refermar-nos en la nostra voluntat de persistir, com a poble, en la lluita per la nostra independència, conscients que només comptant amb un estat propi serem capaços d'afrontar els reptes econòmics, culturals i socials que ens assetgen. Tanmateix, contemplem amb estupor com els nostres representants polítics sovint paren més atenció a les seves estratègies partidistes, a la gestió de la seva minsa parcel·la de poder, que no pas a treballar per avançar democràticament cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació. Presoners a la teranyina d'un poder subsidiari, han deixat d'escoltar un poble que s'escarrassa per fer sentir la seva veu, una veu que crida llibertat.
Només si som capaços de sortir de nou al carrer sota l'única bandera de la llibertat nacional, aconseguirem la majoria social suficient per a tornar a propis designis. Ja ens ho advertia l'Estellés: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.” Ja no podem recular, som on els camins es separen i ens cal decidir. Ara més que mai ens cal prendre la torxa i tornar a caminar. |
artes.cat