Projecte Stolpersteine

El record de la Memòria Històrica

La memòria històrica és essencial per comprendre el passat i reforçar els valors democràtics. Un dels episodis més tràgics d’Europa va ser l’Holocaust, que va causar l’assassinat de sis milions de jueus i de milions de civils, entre ells nombrosos republicans espanyols. Després de la derrota republicana a la Guerra Civil, l’ofensiva sobre Catalunya va provocar milers de morts, execucions i l’exili de prop de 450.000 persones cap a França. El camí fins a la frontera va estar marcat pels bombardejos, la saturació de les carreteres i unes condicions climàtiques molt dures. 

Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, molts exiliats van ser incorporats a Companyies de Treballadors Estrangers o a l’exèrcit francès. Capturats pels alemanys, molts van ser deportats a camps nazis com Mauthausen, Buchenwald o Dachau. Recuperar la memòria d’aquestes víctimes del franquisme i del nazisme permet restituir-ne la història i preservar els principis democràtics. Les Stolpersteine mantenen viu el record.

Artesencs deportats als camps d’extermini nazis

Almenys sis persones nascudes a Artés van ser deportades als camps nazis, i cinc hi van perdre la vida. El seu periple començà amb l’exili republicà de 1939, després de l’ocupació franquista de Catalunya. Com milers de refugiats, van arribar a França, on molts foren internats en camps com Argelers, Barcarès o Sant Cebrià, en condicions molt precàries. Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, molts republicans van ser incorporats a companyies de treballadors estrangers i destinats a tasques militars, com la construcció de la Línia Maginot. 

Després de la invasió alemanya de França, alguns van ser capturats i internats en camps de presoners. Posteriorment, la Gestapo els identificà com a republicans espanyols i foren deportats, principalment, a Mauthausen. Allà van patir treballs forçats, fam, malalties i violència extrema. Gusen, annex de Mauthausen, fou un dels principals escenaris de mort dels deportats catalans, entre ells la majoria dels artesencs.

L'Ajuntament ha posat a disposició de la ciutadania un llibret que recull informació sobre la història dels artesencs deportats als camps d'extermini nazis. Aquest llibret es troba disponible per la seva descàrrega a la secció de documents d'aquesta pàgina.

Acte d'homenatge als deportats artesencs als camps nazis

L'abril de 2026, Artés va celebrar dissabte 25 d'abril l'acte d'homenatge i col·locació de les llambordes Stolpersteine, una iniciativa de memòria democràtica que va reunir desenes de persones de totes les edats. 

L'acte va incloure un recorregut pels cinc domicilis vinculats a les víctimes, on es van instal·lar cinc Stolpersteine i una placa commemorativa, aquesta última en coordinació amb el municipi de Vacarisses. Cada homenatge es va completar amb una ofrena de sis roses —una per cada homenatjat— com a símbol compartit de record i respecte, acompanyada d'interpretacions musicals.

Quatre de les víctimes tenien vinculació amb el carrer Raval. És el cas de Secundí Pintó Cortina (1901–1982), l'únic que va sobreviure a la deportació. Pintó va ser una figura destacada en els àmbits sindical, cultural i polític del poble, regidor i alcalde segon d'Artés l'any 1938. Es va exiliar a França el 1939 i el 1942 va ser traslladat al camp de Dachau, d'on va ser alliberat per les tropes nord-americanes el 1945. Va morir a Artés el 1982. La seva Stolpersteine es va col·locar al número 82 del carrer Raval.

També al carrer Raval, al número 65, es van instal·lar les Stolpersteine dels germans Joan Castells Aguilar (1901–1942) i Josep Castells Aguilar (1908–1941). En Joan havia estat empresonat arran dels Fets d'Octubre. Tots dos germans es van exiliar a França el 1939 i van ser deportats a Mauthausen el gener de 1941, on van acabar perdent la vida.

Col·locació de roses sobre una de les llambordes durant l'acte d'homenatge del 25 d'abril de 2026

Una altra de les víctimes vinculades a aquest carrer és Isidre Creus Plans (1896–1941), que va ser regidor de la CNT a l'Ajuntament de Vacarisses. Després de l'exili a França el 1939, va ser deportat a Mauthausen el 1941. En el seu cas, durant l'homenatge es va instal·lar una placa commemorativa a la façana del número 66 del carrer Raval, atès que la seva Stolpersteine es col·locarà a Vacarisses.

El recorregut també va incloure el carrer del Mig, on es va col·locar la Stolpersteine de Joan Estefanell Ramon (1900–1941), al número 20. Fuster de professió, havia estat president del sindicat de la UGT al Graner del Bages (Santpedor) l'any 1937. Després de l'exili, va ser deportat a Mauthausen el 1941.

Finalment, es va recordar Antoni Corominas Berenguer (1904–1941), nascut al carrer Sant Pere número 25 i molt actiu en l'àmbit polític i sindical local. Empresonat arran dels Fets d'Octubre, es va exiliar a França el 1939 i va ser deportat a Mauthausen, on va morir l'any 1941. La seva Stolpersteine es va situar al voltant de la plaça dels Escacs.

La jornada va posar de manifest el compromís del municipi amb la recuperació de la memòria històrica, la defensa dels valors democràtics i la reivindicació dels drets humans. El record d'aquestes persones queda integrat als carrers d'Artés amb la col·locació de les Stolpersteine, convertint-se en un element permanent de memòria i reflexió col·lectiva present als espais quotidians del poble.