Artesencs il·lustres

Dr. Josep Clapers i Oliva (1834-1908)

Estudià filosofia i teologia a Vic, on rebé el presbiterat el 1861. Es traslladà a Lleida, on es dedicà a l'ensenyament de teologia al seminari; arribà a ser catedràtic i excel·lí com a pedagog.

Frederic Faura i Prat (1840-1897)

Va néixer a Artés el 1840 i va morir a Filipines el 1897, país on va arribar el 1866, després d'haver estudiat humanitats i d'haver ingressat a la companyia de Jesús. A Filipines, dedicà la seva tasca de manera rellevant a la millora de l'observatori meteorològic i a l'estudi dels fenòmens atmosfèrics que en diferents èpoques de l'any convertien l'arxipèlag en ruïnes. Fruit d'aquestes investigacions va ser l'invent del baròmetre aneroide que podia preveure els ciclons. Va crear una xarxa de vint-i-quatre estacions meteorològiques distribuïdes per tot l'arxipèlag i va representar Espanya en molts congressos científics d'Europa i Amèrica, juntament amb el Pare Algué.

Dr. Claudi Sala i Pons (1868-1943)

Home polifacètic que estudià en diverses facultats i es doctorà en medicina, farmàcia, ciències naturals, dret i filosofia i lletres, encara que fonamentalment es dedicà a la medicina. Fou ajudant de la càtedra a Madrid de Santiago Ramón y Cajal, i exercí el càrrec de director general de Sanitat amb destinació a Barcelona. En aquesta ciutat va treballar com a docent en la càtedra d'Higiene de l'Escola Industrial i també va regentar un consultori privat.

Ha deixat diversos escrits sobre anatomia patològica i dermatologia. També cal remarcar el paper important que va desenvolupar com un dels capdavanters en l'afer dels burots.

Dr. Francesc Ferrer i Solervicens (1885-1943)

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1906 i doctorat a Madrid el 1908. Va treballar a la facultat de Saragossa com a auxiliar d'histologia, anatomia patològica i patologia general fins al 1915. Més tard tornà a la Universitat de Barcelona, on es va fer càrrec de la càtedra de patologia mèdica i en va destacar sobretot per la seva tasca pedagògica.

Enric Guadayol i Quivent (1900-1960)

Va néixer al Cafè Nou, al carrer de la Barquera. Músic i professor de clarinet, va fundar l'Orfeó Artesenc a començaments del segle XX, orfeó compost de seixanta o setanta cantors. Molt jove, entrà a la Banda Municipal de Barcelona, i posteriorment actuà com a solista en diverses orquestres importants. Actuà també fora d'Espanya, a Amèrica amb la Banda Municipal de Nova York. Finalment, entrà de primer clarinet a la gran orquestra del Liceu de Barcelona.

Miquel Bosch i Jover (1900-1960)

Va néixer a Calders, però va viure a Artés des de petit. Home culte que dominava les llengües clàssiques i diversos idiomes moderns; exercí de mestre a Torà de Tort i als Hostalets de Balenyà; fou un gran pedagog. Es dedicà també a altres activitats, com la poesia, i obtingué guardons en diversos jocs florals. Dirigí la revista Jorba (de can Jorba, Manresa) des de 1934 fins al 1936, col·laborà en la premsa manresana, i juntament amb més companys fundà el Patronat d'Estudis Ausonecs. Deixà publicats dos llibres de poesia popular i folklòrica.

Francesc Blancher i Puig (1906)

Poeta i farmacèutic. El seu currículum literari destaca per la gran quantitat d'obra premiada. A part de les tretze “Flors naturals”, hem de destacar les cinc “Englantines” i les quatre “Violes” assolides, com també els tres “Mestratges en Gai Saber” i una munió d'accèssits i altres distincions. El 13 de febrer de 1990, la Generalitat de Catalunya el guardonà amb la Creu de Sant Jordi. El poble d'Artés li va retre homenatge el 24 de juny del mateix any; l'Ajuntament el declarà Fill Predilecte.

Darrera actualització: 21.07.2021 | 09:35
Darrera actualització: 21.07.2021 | 09:35